Desprès de conèixer el procés d’execució de la
tàpia, vàrem decidir d’experimentar amb la dosificació i els diferents acabats
que podríem fer a la tàpia.
Vàrem plantejar tres encofrats de les mateixes
dimensions però preparats per a rebre diferents materials i diferents acabats,
sempre pensant en deixar la tàpia vista a l’exterior, protegida de la pluja i
de l’aigua en la base de la construcció, evitant l’ascensió per capil·laritat.
En el primer encofrat vàrem plantejar una
barreja de terra sola sense cap tipus d’additiu ni estabilitzant. El acabat que
vàrem introduir és una cantonera coincidint amb la direcció d’una de les capes
de compactació.
En el segon encofrat vàrem plantejar una
barreja de terra amb palla i calç, com a elements per forçar la resistència de
la paret de tàpia. El acabat era el resultat de les línies naturals de les
diferents capes comprimides.
En el tercer encofrat vam voler experimentar
amb la tècnica d’execució de la tàpia anomenada “calicastrada”. On
s’arrebossava la paret de l’encofrat amb
morter de calç cada vegada que fèiem una nova capa de terra. D’aquesta manera
millor la resistència de la terra per la part exterior i li dona un nou acabat
a la tàpia.
Desprès de realitzar la pràctica vàrem poder
observar les diferents patologies que anaven apareixen, com els espais buits,
els problemes en el desencofrat del morter de calç... Molts d’aquests problemes
eren deguts a la dosificació i consistència de la terra i que gràcies a la
pràctica vàrem poder rectificar.
