TALLERS D'ARQUITECTURA PER A NENS I NENES

La importància de fomentar el coneixement de la ciutat i l’arquitectura entre els no-arquitectes (ja siguin petits o grans) mitjançant la imaginació, la reflexió i el debat. En aquest cas us adjunto un enllaç de la revista Margenes que dedica tot un número a tallers d'Arquitectura per a nens i nenes.
http://issuu.com/arquypielago/docs/margenes05tonucitta?e=5085205/2697562

TALLERS D'ARQUITECTURA PER A NENS I NENES

La importància de fomentar el coneixement de la ciutat i l’arquitectura entre els no-arquitectes (ja siguin petits o grans) mitjançant la imaginació, la reflexió i el debat. En aquest cas us adjunto un enllaç de la revista Margenes que dedica tot un número a tallers d'Arquitectura per a nens i nenes.
http://issuu.com/arquypielago/docs/margenes05tonucitta?e=5085205/2697562

DOSIFICACIONS I ACABATS DE LA TÀPIA

Desprès de conèixer el procés d’execució de la tàpia, vàrem decidir d’experimentar amb la dosificació i els diferents acabats que podríem fer a la tàpia.

Vàrem plantejar tres encofrats de les mateixes dimensions però preparats per a rebre diferents materials i diferents acabats, sempre pensant en deixar la tàpia vista a l’exterior, protegida de la pluja i de l’aigua en la base de la construcció, evitant l’ascensió per capil·laritat.

En el primer encofrat vàrem plantejar una barreja de terra + 10% palla +10%calç. L'acabat que vàrem introduir és una cantonera coincidint amb la direcció d’una de les capes de compactació.

En el segon encofrat vàrem plantejar una barreja de terra i 10%calç. L'acabat era el resultat de les línies naturals de les diferents capes comprimides.

En el tercer encofrat vam voler experimentar amb la tècnica d’execució de la tàpia anomenada “calicastrada”. On s’arrebossava  la paret de l’encofrat amb morter de calç cada vegada que fèiem una nova capa de terra. D’aquesta manera millor la resistència de la terra per la part exterior i li dona un nou acabat a la tàpia.

Desprès de realitzar la pràctica vàrem poder observar les diferents patologies que anaven apareixen, com els espais buits, els problemes en el desencofrat del morter de calç... Molts d’aquests problemes eren deguts a la dosificació i consistència de la terra i que gràcies a la pràctica vàrem poder rectificar.

DOSIFICACIONS I ACABATS DE LA TÀPIA

Desprès de conèixer el procés d’execució de la tàpia, vàrem decidir d’experimentar amb la dosificació i els diferents acabats que podríem fer a la tàpia.

Vàrem plantejar tres encofrats de les mateixes dimensions però preparats per a rebre diferents materials i diferents acabats, sempre pensant en deixar la tàpia vista a l’exterior, protegida de la pluja i de l’aigua en la base de la construcció, evitant l’ascensió per capil·laritat.

En el primer encofrat vàrem plantejar una barreja de terra sola sense cap tipus d’additiu ni estabilitzant. El acabat que vàrem introduir és una cantonera coincidint amb la direcció d’una de les capes de compactació.

En el segon encofrat vàrem plantejar una barreja de terra amb palla i calç, com a elements per forçar la resistència de la paret de tàpia. El acabat era el resultat de les línies naturals de les diferents capes comprimides.

En el tercer encofrat vam voler experimentar amb la tècnica d’execució de la tàpia anomenada “calicastrada”. On s’arrebossava  la paret de l’encofrat amb morter de calç cada vegada que fèiem una nova capa de terra. D’aquesta manera millor la resistència de la terra per la part exterior i li dona un nou acabat a la tàpia.

Desprès de realitzar la pràctica vàrem poder observar les diferents patologies que anaven apareixen, com els espais buits, els problemes en el desencofrat del morter de calç... Molts d’aquests problemes eren deguts a la dosificació i consistència de la terra i que gràcies a la pràctica vàrem poder rectificar.

MARTIN RAUCH

És un del arquitectes que mes temps ha estat experimentant amb la construcció de terra. Fa una arquitectura contemporània amb materials tradicionals i sistemes d’execució adaptats als nous temps.

"Martin Rauch va néixer 1958 a Schlins, Vorarlberg, Àustria . Rauch va descobrir l’arquitectura d’argila no a través de l'arquitectura, sinó a través de la seva educació i dels seus primers projectes com a ceramista, constructor de forns i escultor, la seva tendència a l'artesania aplicada, ja estava predeterminada per l'agricultura de la seva família d’arrels a Vorarlberg. Rauch igual que alguns dels seus germans grans que van treballar durant molts mesos com a voluntari de l'ajuda a l'Àfrica van descobrir els mitjans primitius de l'existència i les tècniques de construcció dels cicles simples i amb l'ús òptim dels recursos, cosa que no passava amb les tecnologies del Primer Món que eren extremadament complexa, ecològicament molt pitjor, difícil de reparar, i no reciclables. Per al seu projecte final de carrera a la Universitat d'Arts Aplicades de Viena, Rauch va presentar un estudi sobre el potencial de la construcció en fang. Des del començament d'ara endavant, el seu interès era especialment centrat en les tècniques com el tapial. Igual que en el cas de la ceràmica sense esmaltar sense coure. L'erecció de les capes de la paret teixeix simultàniament l'adorn de la seva pròpia aparença. L'estructura pura i color del material es mantenen inalterats i es conserven intensament en el procés de la formació i compressió. Amb una sensibilitat per a la composició i les condicions fisicoquímiques i els efectes del seu material, Rauch es va disposar a re-articular el llenguatge de l'argila com a material de construcció, per esgotar totes les facetes del material de terra, pel que els avenços i millores tècniques van anar lligades amb la complexitat formal. Pas a pas va experimentar i millorar la barreja natural dels materials, les tècniques de compressió, la forma de l'encofrat, i va desenvolupar les tècniques antigues, però sense apartar-se del marc estructural." Fragment extret de la seva pàgina web

Un dels seus llibres mes recomanable és “Rammed Earth”on apareixen explicacions i exemples dels seus projectes. Tapial | Lehm und Architektur Otto Kapfinger Birkhäuser Basel 2 001 159 páginas, 96 en color y 76 b / w illustr. 22,5 x 28,5 cm, tapa dura ISBN 978-3-7643-6461-0 Alemán / Inglés / Italia

 Si voleu mes informació podeu consultar la seva pàgina http://www.lehmtonerde.at/en/

MARTIN RAUCH

És un del arquitectes que mes temps ha estat experimentant amb la construcció de terra. Fa una arquitectura contemporània amb materials tradicionals i sistemes d’execució adaptats als nous temps.

"Martin Rauch va néixer 1958 a Schlins, Vorarlberg, Àustria . Rauch va descobrir l’arquitectura d’argila no a través de l'arquitectura, sinó a través de la seva educació i dels seus primers projectes com a ceramista, constructor de forns i escultor, la seva tendència a l'artesania aplicada, ja estava predeterminada per l'agricultura de la seva família d’arrels a Vorarlberg. Rauch igual que alguns dels seus germans grans que van treballar durant molts mesos com a voluntari de l'ajuda a l'Àfrica van descobrir els mitjans primitius de l'existència i les tècniques de construcció dels cicles simples i amb l'ús òptim dels recursos, cosa que no passava amb les tecnologies del Primer Món que eren extremadament complexa, ecològicament molt pitjor, difícil de reparar, i no reciclables. Per al seu projecte final de carrera a la Universitat d'Arts Aplicades de Viena, Rauch va presentar un estudi sobre el potencial de la construcció en fang. Des del començament d'ara endavant, el seu interès era especialment centrat en les tècniques com el tapial. Igual que en el cas de la ceràmica sense esmaltar sense coure. L'erecció de les capes de la paret teixeix simultàniament l'adorn de la seva pròpia aparença. L'estructura pura i color del material es mantenen inalterats i es conserven intensament en el procés de la formació i compressió. Amb una sensibilitat per a la composició i les condicions fisicoquímiques i els efectes del seu material, Rauch es va disposar a re-articular el llenguatge de l'argila com a material de construcció, per esgotar totes les facetes del material de terra, pel que els avenços i millores tècniques van anar lligades amb la complexitat formal. Pas a pas va experimentar i millorar la barreja natural dels materials, les tècniques de compressió, la forma de l'encofrat, i va desenvolupar les tècniques antigues, però sense apartar-se del marc estructural." Fragment extret de la seva pàgina web

Un dels seus llibres mes recomanable és “Rammed Earth”on apareixen explicacions i exemples dels seus projectes. Tapial | Lehm und Architektur Otto Kapfinger Birkhäuser Basel 2 001 159 páginas, 96 en color y 76 b / w illustr. 22,5 x 28,5 cm, tapa dura ISBN 978-3-7643-6461-0 Alemán / Inglés / Italia

 Si voleu mes informació podeu consultar la seva pàgina http://www.lehmtonerde.at/en/

CONSTRUCCIÓ D'UNA LLAR DE FOC_base

Aquesta vegada ens proposem de fer nosaltres mateixos la nostra llar de foc.

Tenim un lloc molt específic i sabem molt que volem i com la volem, així que hem decidit posar-nos a treballar.

Explicarem pas a pas com fem la llar de foc.

El material base sempre serà la terra. En aquest cas actua com a envolvent de la caixa de foc.

Plànols del projecte per al replanteig

Espai real per a la ubicació de la llar de foc 

BASE

Material per a fer la base de la llar de foc:

2 llistons de fusta de 150x15x4 cm

1 llistó de fusta de 165x15x4 cm

2 llistó de fusta de 120x15x4 cm( per a fer el pisó, de manera que sigui d’una sola peça, ja que funciona millor i no te problemes d’unió amb el mànec

2 “sargentos” 

La base és de terra amb un acabat de morter de terra, arena i calç amb la proporció de 2:2:1. La base és molt important ja que ens ha de garantir l’estabilitat i el nivell correcte de tot el conjunt, ja que és el suport de la caixa de foc.

Hem calculat que el pes de la peça de base és: (1,10x1,10/2)x0,10cm d’alçada=0,06 x 2 tones/m3 (pes de la terra)=0,121 tones= 121 kg. Caldrà estudiar be com mourem la peça per col·locar-la al seu lloc