La nostra intervenció consisteix en recuperar un antic paviment de rasilla catalana col·locada amb forma d'espiga.
Els sòls de fang són senzillament rajoles de fang cuit. Va ser el material habitual que es col·locava en els sòls de les masies. El seu baix cost i la seva adaptabilitat estètica a l'entorn proporcionar en el seu moment que aquest fos per excel·lència el paviment de les cases rurals, masies. Aquest tipus de paviments tenen una superfície porosa la qual fa que tot fos penetrant en elles. Algunes es tractaven amb olis per aconseguir ser mes impermeable i resistent.
En una restauració anterior es decidí pintar tot el terra amb una pintura d'esmalt sintètic impermeable color vermell fosc.
El problema principal que tenia la pintura és que en els llocs de pas i on hi havia fregament dels mobles la pintura anava desapareixent deixant veure la rajola original. Un altre problema era que estèticament el color de la pintura es veia com a poc natural, desvirtuant la originalitat del material.
La idea del projecte d'intervenció era la recuperació del paviment original deixant el material natural a la vista. Així doncs varem intentar sense èxit la extracció de la pintura amb varies aplicacions de decapants especials per a pintures, però amb el temps la pintura havia penetrat en el interior de la rajola i els decapants nomes extreien la capa superficial. Desprès d'analitzar les característiques del material i el gruix de la peça vam optar per una intervenció mes agressiva però que el material ho admetia ja que els gruixos de les rasilles era prou important com per poder fer un polit superficial.
Aquest polit ens solucionava dos problemes, ens eliminava tota la pintura inclús la que havia penetrat dins el poro i l'altre problema que teníem era les irregularitats de les pròpies rasilles manuals evidents en la col·locació dels mobles i a l'hora de passar la fregona.
Es va polir tot el paviment utilitzant el disc de diamant, posteriorment vam aplicar un tractament que no té res a veure amb l'utilitzat anys enrere, únicament es realitza una capa d'impermeabilització.Paviment abans de la intervenció.
Elements utilitzats per al polit del paviment.
Tractament superficial impermeabilitzant.
RECUPERACIÓ PAVIMENT DE RASILLA CATALANA
La nostra intervenció consisteix en
recuperar un antic paviment de rasilla catalana col·locada amb forma
d'espiga.
Els sòls de fang són
senzillament rajoles de fang cuit. Va ser el material habitual que es col·locava
en els sòls de les masies. El seu baix cost i la seva adaptabilitat estètica a
l'entorn proporcionar en el seu moment que aquest fos per excel·lència el
paviment de les cases rurals, masies. Aquest tipus de paviments tenen una
superfície porosa la qual fa que tot fos penetrant en elles. Algunes es
tractaven amb olis per aconseguir ser
mes impermeable i resistent.
En una restauració
anterior es decidí pintar tot el terra amb una pintura d'esmalt sintètic
impermeable color vermell fosc.
El problema principal
que tenia la pintura és que en els llocs de pas i on hi havia fregament dels
mobles la pintura anava desapareixent deixant veure la rajola original. Un
altre problema era que estèticament el color de la pintura es veia com a poc
natural, desvirtuant la originalitat del material.
La idea del projecte
d'intervenció era la recuperació del paviment original deixant el material
natural a la vista. Així doncs varem intentar sense èxit la extracció de la
pintura amb varies aplicacions de decapants especials per a pintures, però amb
el temps la pintura havia penetrat en el interior de la rajola i els decapants
nomes extreien la capa superficial. Desprès d'analitzar les característiques
del material i el gruix de la peça vam optar per una intervenció mes agressiva però
que el material ho admetia ja que els gruixos de les rasilles era prou
important com per poder fer un polit superficial.
Aquest polit ens solucionava
dos problemes, ens eliminava tota la pintura inclús la que havia penetrat dins
el poro i l'altre problema que teníem era les irregularitats de les pròpies
rasilles manuals evidents en la col·locació dels mobles i a l'hora de passar la
fregona.
Es va polir tot el
paviment utilitzant el disc de diamant, posteriorment vam aplicar un tractament
que no té res a veure amb l'utilitzat anys enrere, únicament es realitza una
capa d'impermeabilització.
Paviment abans de la intervenció.
Elements utilitzats per al polit del paviment.
Tractament superficial impermeabilitzant.
"EL BARRO LAS MANOS LA CASA"
"El Barro Las Manos La Casa" es una película que parlar de tècniques de construcció natural on apareixen exemples pràctics molt didàctics i entenedors.
http://vimeo.com/41616082
"EL BARRO LAS MANOS LA CASA"
"El Barro Las Manos La Casa" es una película que parlar de tècniques de construcció natural on apareixen exemples pràctics molt didàctics i entenedors.
http://vimeo.com/41616082
COMPOSICIÓ DE LA TERRA
La terra és un dels materials de construcció mes utilitzats al llarg de la nostra historia.
A la terra utilitzada com a material de construcció te una composició formada per una barreja entre argila (diàmentre menor a 0.002mm), llim (arena molt fina,diàmentre entre 0.002 i 0.06 mm), arena (diàmetre entre 0.06 i 2 mm), i pot tenir gravilla o grava.
L'argila actua com a aglomerat per a pegar les partícules més grans de la terra, com fa el ciment al formigó. Els llims, arena i altres agregats constitueixen el replenat de la terra. Depenent de quin és el component predominant podem parlar d'un sol argilosos, llimos o arenos.
El terra extret d'una profunditat menor a 40 cm conté generalment matèria orgànica i humus ( producte de la descomposició de plantes). La terra utilitzada per a construir no pot contindre matèria orgànica ni humus. En algunes condicions si que es poden afegir elements vegetls com la palla, asegurant-nos que està seca i evitar així problemes de descomposició.
L'aigua activa les forces aglutinants del fang. Quant l'aigua s'evapora la distància interlaminar es redueix i les làmines s'acomoden paral.lelament degut les forces d'atracció elèctrica. Així l'argila obté la força aglutinant.
A la terra utilitzada com a material de construcció te una composició formada per una barreja entre argila (diàmentre menor a 0.002mm), llim (arena molt fina,diàmentre entre 0.002 i 0.06 mm), arena (diàmetre entre 0.06 i 2 mm), i pot tenir gravilla o grava.
L'argila actua com a aglomerat per a pegar les partícules més grans de la terra, com fa el ciment al formigó. Els llims, arena i altres agregats constitueixen el replenat de la terra. Depenent de quin és el component predominant podem parlar d'un sol argilosos, llimos o arenos.
El terra extret d'una profunditat menor a 40 cm conté generalment matèria orgànica i humus ( producte de la descomposició de plantes). La terra utilitzada per a construir no pot contindre matèria orgànica ni humus. En algunes condicions si que es poden afegir elements vegetls com la palla, asegurant-nos que està seca i evitar així problemes de descomposició.
L'aigua activa les forces aglutinants del fang. Quant l'aigua s'evapora la distància interlaminar es redueix i les làmines s'acomoden paral.lelament degut les forces d'atracció elèctrica. Així l'argila obté la força aglutinant.
COMPOSICIÓ DE LA TERRA
La terra és un dels materials de construcció mes utilitzats al llarg de la nostra historia.
A la terra utilitzada com a material de construcció te una composició formada per una barreja entre argila (diàmentre menor a 0.002mm), llim (arena molt fina,diàmentre entre 0.002 i 0.06 mm), arena (diàmetre entre 0.06 i 2 mm), i pot tenir gravilla o grava.
L'argila actua com a aglomerat per a pegar les partícules més grans de la terra, com fa el ciment al formigó. Els llims, arena i altres agregats constitueixen el replenat de la terra. Depenent de quin és el component predominant podem parlar d'un sol argilosos, llimos o arenos.
El terra extret d'una profunditat menor a 40 cm conté generalment matèria orgànica i humus ( producte de la descomposició de plantes). La terra utilitzada per a construir no pot contindre matèria orgànica ni humus. En algunes condicions si que es poden afegir elements vegetls com la palla, asegurant-nos que està seca i evitar així problemes de descomposició.
L'aigua activa les forces aglutinants del fang. Quant l'aigua s'evapora la distància interlaminar es redueix i les làmines s'acomoden paral.lelament degut les forces d'atracció elèctrica. Així l'argila obté la força aglutinant.
A la terra utilitzada com a material de construcció te una composició formada per una barreja entre argila (diàmentre menor a 0.002mm), llim (arena molt fina,diàmentre entre 0.002 i 0.06 mm), arena (diàmetre entre 0.06 i 2 mm), i pot tenir gravilla o grava.
L'argila actua com a aglomerat per a pegar les partícules més grans de la terra, com fa el ciment al formigó. Els llims, arena i altres agregats constitueixen el replenat de la terra. Depenent de quin és el component predominant podem parlar d'un sol argilosos, llimos o arenos.
El terra extret d'una profunditat menor a 40 cm conté generalment matèria orgànica i humus ( producte de la descomposició de plantes). La terra utilitzada per a construir no pot contindre matèria orgànica ni humus. En algunes condicions si que es poden afegir elements vegetls com la palla, asegurant-nos que està seca i evitar així problemes de descomposició.
L'aigua activa les forces aglutinants del fang. Quant l'aigua s'evapora la distància interlaminar es redueix i les làmines s'acomoden paral.lelament degut les forces d'atracció elèctrica. Així l'argila obté la força aglutinant.
ENCOFRAT I PISÓ DE FUSTA
Aquest encofrat i pisó que hem fabricat és per poder entendre a petita escala el procés constructiu tradicional de la Tàpia. D'aquesta manera grans i petits poden experimentar i descubrir les caracteristiques propies de la terra en aquest sistema constructiu.
Material necesari:
1 Taulell de DM de 2 cm de gruix.
2 barres roscades de diàmetre 14mm i 20 cm de llarg amb les seves femelles i arandeles
1 mànec de fusta (per pales o aixada)
1 llistó de fusta rectangular de 4x4
Elaboració:
Una base quadrada de 30x25 cm, sobre la qual en collarem una mes petita de 12x12cm, per delimitar les parets laterals de l'encofrat. Aquesta serà la mida resultant del nostre cub de terra crua.
Les 2 parets laterals llargues seran de 24x14cm i les 2 curtes de 12x14 cm.
En els extrems de les pareds llargues hi collarem dos rectangles de 4x14 cm, per tal de trabar les parets laterals curtes i reforçar la zona de pressió dels cargols. En aquest punt (just al centre) hi fem un forat de 15 mm per poder passar els cargols.
Per a fer el pisó tallarem el mànec de fusta a la mida que a nosaltres ens vagi be (el nostre fa 30 cm) i en un dels extrems hi clavarem el tros de fusta que hem tallat de 4x4x7,5.
Material necesari:
1 Taulell de DM de 2 cm de gruix.
2 barres roscades de diàmetre 14mm i 20 cm de llarg amb les seves femelles i arandeles
1 mànec de fusta (per pales o aixada)
1 llistó de fusta rectangular de 4x4
Elaboració:
Una base quadrada de 30x25 cm, sobre la qual en collarem una mes petita de 12x12cm, per delimitar les parets laterals de l'encofrat. Aquesta serà la mida resultant del nostre cub de terra crua.
Les 2 parets laterals llargues seran de 24x14cm i les 2 curtes de 12x14 cm.
En els extrems de les pareds llargues hi collarem dos rectangles de 4x14 cm, per tal de trabar les parets laterals curtes i reforçar la zona de pressió dels cargols. En aquest punt (just al centre) hi fem un forat de 15 mm per poder passar els cargols.
Per a fer el pisó tallarem el mànec de fusta a la mida que a nosaltres ens vagi be (el nostre fa 30 cm) i en un dels extrems hi clavarem el tros de fusta que hem tallat de 4x4x7,5.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Total de visualitzacions de pàgina:
Amb la tecnologia de Blogger.
novetats
PROPERA TROBADA/COMPLERT
11-12-13 octubre 2013
La meva llista de blogs
-
Hello world!Fa 1 any
-
-
-
Nouveau site internetFa 10 anys
-
-
CONTACTO
Projectes, assessorament i tallers de construcció amb terra _ Aprenentatge vivencial


