TALLER DE RECONEIXEMENT I PREPARACIÓ DE LA TERRA PER A CONSTRUIR

20,21,22 març 2014.Escuela de Arquitectura de la tierra. Bràfim

M1:Re-conociendo la Tierra en Bioconstrucción

Comencem les classes a l'Escola d'Arquitectura de la terra amb el primer Mòdul de Reconeixement de la terra en Bioconstrucció. El dissabte 22 de març farem un taller pràctic obert a tots aquells que estiguin interessats en el tema.

http://omegalight-eat.blogspot.com.es/2014/03/reconocimiento-y-preparacion-de-la.html

Escuela de Arquitectura de la tierra. Omegaligth

Ciclo de talleres 

"Reconocimiento y preparación de la tierra para construir"

http://omegalight-eat.blogspot.com.es/2014/03/reconocimiento-y-preparacion-de-la.html

"El próximo sábado día 22 de este mes se inaugura el Ciclo de Talleres EAT Omegalight 2014, con el taller “Reconocimiento y Preparación de la Tierra para Construir” de la mano de Macari de Torres, profesor de la Escuela de Arquitectura de la Tierra Omegalight e Ingeniero Geólogo fundador de Fetdeterra, entidad especializada en la investigación técnica en materiales para la construcción con Tierra.

El taller, basado en la pedagogía vivencial, combinará teoría y práctica a lo largo de cuatro horas, de 10.00h a 14.00h, en las instalaciones de campo de la Escuela de Arquitectura de la Tierra Omegalight.

Entrada Abierta y Social

La entrada al Ciclo de Talleres EAT Omegalight 2014 está abierta a toda persona interesada en el mundo de la bioconstrucción, y en este caso en concreto a aquellos quienes deseen conocer las claves de cómo reconocer y preparar adecuadamente la Tierra para poder construir.

La entrada en el Ciclo de Talleres EAT Omegalight 2014 es gratuita para los alumnos de la Escuela de Arquitectura de la Tierra Omegalight, y tiene un coste de participación de 18 euros ó 18 ECOS para el resto de personas. Con esta iniciativa, la Escuela introduce la moneda social denominada “ECO” en su organización.

El Ciclo de Talleres EAT Omegalight 2014 son actividades complementarias al curso modular de “Técnico en Diseño y Construcción de Hábitats de Tierra”, cuya periodicidad está programada de una por módulo formativo de manera genérica. Asimismo, con esta iniciativa la Escuela pretende potenciar su vocación de promover y difundir la cultura de la bioconstrucción especializada en Arquitectura de la Tierra."

TALLER D'ENCOFRAT PER A MUR DE TÀPIA

14,15 març 2014. BioBuilt(L)t_Txema

En aquest taller donarem les pautes a seguir per a replantejar i muntar l'encofrat d'un mur de tàpia

Taller és obert i gratuit per tothom

https://www.eventbrite.es/e/entradas-01estructuras-escondidas-10906438451

DETALLES DEL EVENTO

"Empezamos a levantar los muros! Este Viernes y Sábado con la ayuda y guía de equipo de Casa Passiva y Fetdeterra replanteamos y empezamos a realizar el entramado de madera para la realización del muro de paja y el encofrado (tapiera) para la realización del muro en Tierra.

La actividad será un trabajo "de fino" : tomar medidas, marcar la madera para el corte, fijar las piezas a la banqueta. También realizaremos  avance en la definición de detalles del proyecto después de las reflexiones surgidas en evento del pasado Sábado 8 de marzo donde se ha replanteado el uso de la estructura diseñada en los 60 por Enric Tous y recuperada para el proyecto BioBui(L)t.

Para la organización eficaz del trabajo en el espacio tan pequeño consideramos que podrán participar activamente unas 8 personas en 2 equipos de 4 personas unos de apoyo a estructura Greb y el Otro de apoyo a realización encofrado.

También seguimos necesitando realizar trabajos de acondicionamiento del espacio para preparar la llegada de las balas de paja y la fiesta del 21.3

Para organizar el espacio de trabajo os pedimos de seleccionar vuestra entrada .

Os pedimos también de llegar con vuestros guantes- calzado de seguridad y cascos si tenéis, nosotros disponemos de 5 pares de guantes."

ASSAJOS DE LíMITS D'ATTERBERG I PROCTOR

Es decideix acotar la resta d'assajos a les mostres M1, M2 i M5. Mostres prou representatives per tractar - se les dues primeres, de mostres més o menys properes a Bolumey (per sobre) i la tercera a Fuller (per sota).

Dels resultats de l'anàlisi granulomètrica es dedueix que , en general, els continguts d'argila en totes les mostres són relativament baixos ( 2-5 %). De tota manera l'alt contingut en llims fa pensar que aquests aportaran cohesió suficient per a l'execució de tàpia.
El baix contingut en argiles, lluny de perjudicar, podria ser beneficiós, ja que el mètode d'execució del tapial requereix compactació dinàmica i una elevada plasticitat del material podria esmorteir la vibració produint una disminució de la densitat final. De fet la majoria dels tapials observats per l'autor a la zona de Lleida, són d'aquestes característiques.

Assaig de límits d'Atterberg ( UNE 103-103-94 )
S'analitzaran els límits líquid ( WL ) i plàstic ( Wp ), així com els índexs de plasticitat ( Ip ) de les tres mostres. Amb l'objectiu de classificar els diferents sòls segons Carta de plasticitat de Casagrande.
Per a l'assaig se separen entre 150 i 200 gr de material passant pel tamís de 0,40 mm. Un cop humitejat i pastat el material s'assajarà amb la cullera de Casagrande.

Per a l'assaig de límit líquid es pasten dues mostres d'uns 100 gr cadascuna i amb diferent contingut d'aigua, de manera que, la primera, es tanqui a la cullera amb menys de 25 cops i la segona per sobre d'aquest valor.

De cada mostra, un cop assajada es pren  la porció de 15 gr i s'asseca al forn a 60 º per calcular la humitat. Amb les dades obtingudes es representa la gràfica que ens donarà el límit líquid, corresponent a la humitat de la mostra amb 25 cops (WL). Paral · lelament s'ha repetit l'assaig amb mostra passant pel tamís 0,08 mm.

Com era d'esperar l'assaig realitzat amb mostres de 80 micres té un límit líquid gran. 

Amb la mostra restant farem un xurro d'uns 3 mm de diàmetre fins que en aquest apareguin fissures, ho assequem al forn a 60 º i calculem la humitat. El valor obtingut és el límit plàstic del material (Wp).

L'índex de plasticitat (Ip) és la diferència entre el límit líquid i el límit plàstic.

I_P = W_l - W_p

És interessant també conèixer també el límit de retracció (SL) del material per poder conèixer en quin moment aquest es mantindrà estable. Es calcula amb la fórmula. 

S_L = (2,5 x LL + 45 x LP) / (LL - LP + 45)

    TABLA DE RESULTADOS.

CARTA DE PLASTICITAT DE CASAGRANDE 
Segons carta de Casagrande les tres mostres es troben a la part baixa de la línia A, tractant-se en conseqüència de terres llimoses de baixa plasticitat.


Assaig Proctor normal (UNE 103-500-94) 
Tenint en compte que el tapial és un sistema constructiu realitzat per compactació dinàmica i que s'executa en condicions d'humitat i densitat molt semblants a les de compactació de sòls i capes granulars per a bases de paviments, utilitzarem aquest assaig per calcular aquests paràmetres. Cal destacar que no podrà utilitzar-se per altres mètodes on són necessàries altres condicions d'humitat com tova, cob etc. 

Es parteix d'una mostra inicial de 15 kg de cada material, que haurem assecat prèviament. Es quartera la mostra en 5 porcions de 2500 gr cadascuna. S'humiteja cada porció de manera que tinguem dos per sota de la humitat òptima prevista, una propera a aquesta i dos per sobre. Es barregen les mostres i es deixen en repòs durant 24 h per tal d'aconseguir una humitat homogènia i l'activació de les argiles. És aconsellable protegir el material per evitar pèrdua d'humitat.

Es realitza la proveta amb el motlle de proctor, omplint-ho en tres capes amb 26 cops per capa. Pesem el conjunt i, un cop alliberada la proveta del motlle, extraiem una mostra inalterada del centre per calcular la seva humitat. A partir de la humitat, del volum i pes del motlle i terra obtenim la densitat seca del material.

Amb els valors de densitat i humitat realitzem la gràfica que representarà una corba on el punt més alt correspon al de densitat màxima i humitat òptima.

Segons la gràfica s'observen els següents resultats:

	M1	M2	M5
DENSIDAD MÀXIMA	2,05 gr/cm3	2,28 gr/cm3	2,12 gr/cm3
HUMEDAD ÓPTIMA	7,90%	6,50%	12,00%

Veiem que la màxima densitat s'obté amb la mostra M2 i que amb distribucions granulomètriques amb major contingut en àrid gruixut (M1 i M5) cal major percentatge d'aigua per a una mateixa densitat.

RECONEIXEMENT I MILLORA DE LA TERRA PER A CONSTRUIR

Projecte de reconeixement i millora de la terra per a la construcció d'un hàbitat de terra, un tipus de construcció ecològica, sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Ens trobem a Bràfim amb els promotors del projecte de l'Escola d'Arquitectura de la terra, EAT OmegaLight.  Roger Cugat (director EAT Omegalight), Jorge Mármol (Dept. Logístico EAT Omegalight) i  Jesús A. Mármol ( Coordinador Acadèmic de EAT Omegalight)

Tenim com objectiu el reconeixement de la terra de que disposem i que prové d'una excavació propera. 

Fem una comparativa inicial de la terra amb una mostra de dterra 0-30, de granulometria ajustada. A títol comparatiu, realitzem un garbellat preliminar del dterra 0-30, amb el garbell de 2 mm, veiem que es reté més del 50 % del material en aquest sedàs. La terra a valorar prové d'una excavació propera i s'observa que més del 90 % de la mostra passa per aquest sedàs, és greixosa i molt plàstica al tacte, de manera que sembla una terra composta bàsicament de llims i argiles. S'observa presència d'algun nòdul de calcita i carbonat càlcic dispers, probablement es tracta de margues calcàries.

Es necessari corregir la terra per poder-la utilitzar en construcció. A  falta dels pertinents assajos de laboratori, fem un primer tempteig barrejant un 30% de la terra, 35% de tot-u natural 0-30 que ens aportarà sorres i graves lleixoses, i 35% de Tot-u artificial reciclat de formigó que ens donarà cubicitat i fins no argilosos, afegirem un 6% d'aigua ja que la terra es prou humida. Treballem la mostra per tal d' homogeneitzar-la.  

Amb el material resultant realitzem una proveta cúbica on es pot observar les millores en quan a estructura i capacitat portant del material, així com una cohesió més equilibrada.

Els assajos de laboratori ens ajudaran a definir amb més exactitud la formulació definitiva.

Aquest és un exemple de com, amb pocs mitjans, podem identificar i millorar la nostra terra, aprofitant recursos propis i reciclant materials, contribuint així, a l'estalvi econòmic i la preservació del medi ambient.

VISITA AL LABORATORI

El divendres passat vam rebre una visita d'estudiants al laboratori de la Universitat de Lleida.

Vàrem fer un repàs sobre la necessitat de la geotècnia i la mecànica de sols en el món de la construcció. Es va parlar sobre la importància de  LA TERRA, com a punt de partida de qualsevol construcció, d'ella l’extraiem els àrids per a fabricar el formigó, les argiles per a la ceràmica, etc. Però el que més els va sorprendre va ser que es pogués utilitzar la terra directament com un material de construcció, simplement controlant la seva composició, densitat i humitat. La majoria desconeixien que moltes de les construccions dels seus pobles estaven realitzades amb terra crua.

També vam explicar les propietats de la terra com a element de suport i la necessitat de conèixer el seu comportament front una càrrega determinada, amb presència d'aigua o l'acció del vent, el gel etc. La importància de tenir aquesta informació abans d'iniciar qualsevol construcció o obra civil, per tal de poder definir el projecte amb les màximes garanties d'èxit.

Per aconseguir aquests objectius son necessaris els assajos de laboratori, que s'han de realitzar amb aparells i normativa específica. Encara que, en molts casos, amb la experimentació sensorial n'hi ha prou per treure conclusions útils.

ASSAIG SEDIMENTOMÈTRIC (UNE 103-102-95)

Desprès d'obtenir els primers resultats de les granulometries hem passat als assajos sedimentomètrics de les partícules mes petites.

ASSAIG SEDIMENTOMÈTRIC (UNE 103-102-95)

L'assaig està basat en la llei de Stokes, que relaciona la velocitat de caiguda d'una partícula a través d'un fluid amb el seu diàmetre utilitzant la fórmula :
V = ( 2 g_s - g_u) * ( D / 2 )² / ( 9 * h  )     ( cm/seg )

on :
g_s = pes específic de l'esfera ( grs / cc)
g_u = pes específic del fluid ( grs / cc)
h =  viscositat absoluta del fluid ( grs / cm * seg )
D = diàmetre de l'esfera ( cm. )

Prèviament calculem el pes específic del sòlid segons norma UNE 103-202-94. S'omple un picnòmetre amb aigua fins a la marca i es pesa. El mateix picnòmetre buit, s'omple amb 30 g de mostra i s'afegeix aigua. Es remena a raó de 3 cicles per segon durant 1 minut i s'omple d'aigua fins a la marca. Igualant els volums inicial i final, amb les masses mesures, obtenim el pes específic.

Utilitzarem hexametafosfat de sodi al 4% com defloculante. En un vas de precipitats introduïm 125 ml de solució defloculante, s'afegeix 50 gr. de mostra i es dissol. S'afegeix aigua fins a 500 ml i s'agita a la batedora durant 1 minut. Deixarem deflocular durant un mínim de 12 h.
Transcorregut aquest temps tornarem a batre la solució i la introduirem en una proveta de omplint fins a 1000 cc. S'agita la proveta a raó de 3 cicles per segon durant 1 minut i s'anoten, mitjançant densímetre de Casagrande un mínim de 7, amb una seqüència del tipus 0.5 , 1, 2, 5 , 15 , 30 , 60 , 120 min.
Caldrà corregir les lectures amb la densitat del líquid. Per a això calcularem el residu dissolt en l'aigua amb l'ajuda de l'estufa.

Es representen els resultats obtinguts en un diagrama semi - logarítmic com l'anterior

Les tres mostres analitzades corresponents a M1 indiquen una presència alta de sorra fina, un contingut mitjà de fins i mitjà baix d'argiles .

ASSAJOS AL LABORATORI DEL CREA

Hem començat els assajos per la caracterització de les nostres terres al magnífic laboratori de la Universitat de Lleida, situat en l'edifici CREA.
Inicialment s'estudiaran 5  tipus de terra, 3 de les quals pensades per a construcció amb tàpia:

MOSTRA 1 : Denominada M1 . Terra reciclada procedent del cribratge inicial de RCD de formigó de fracció granulomètrica 0-30 mm .  amb certa presència d'argiles , llims i matèria orgànica. Humitat elevada.
MOSTRA 2 : Denominada M2 . Barreja de terra natural ( argiles, llims i sorra fina ) , tot-u artificial reciclada de RCD de formigó 0-30, lliure d'argiles,  i tot-u natural de pedrera al·luvial 0-30. La mostra té denominació comercial dterra 0-30 i és utilitzada en la construcció de murs de tàpia . Humitat elevada.

MOSTRA 3: Denominada M3. Tot-u artificial reciclada de RCD de formigó 0-30. Mostra seca

MOSTRA 4: Denominada M4. Obtinguda en el laboratori a partir de 50% de M1 i 50% deM3 

MOSTRA 5: Denominada M5. Obtinguda en el laboratori a partir de 33% de M1 i 33% M3 i 33% de grava 10-30 mm i ajustada a les corbes de Fuller i Bolumey .

ASSSAIG D'HUMITAT NATURAL

Es determina la humitat de M1 i M2 segons norma UNE 103-300-93 . mitjançant assecat

en estufa a 110 º i càlcul de percentatge d'aigua respecte al pes total de la mostra , obtenint una humitat de 7,5 % per M1 i 5,1 % per M2 .

ASSAIG GRANULOMÈTRIC

Es quarteren 15 kg de cada mostra, amb l'objectiu de realitzar sis granulometries per a cada mostra utilitzant 2000 gr. en cada assaig i segons norma ASTM C136 -05 .

S'utilitzaran els tamisos 31,5 mm, 25 mm, 20 mm, 10 mm, 8 mm, 4 mm, 2 mm, 0,5 mm, 0,25 mm i 0,08 mm.

Es pesen les mostres, es realitza una primera granulometria per via seca fins tamís 10 mm i utilitzant màquina vibratòria durant 2 min. Es pesen les fraccions retingudes en cada tamís.

El menor de 10mm es realitza per via humida. Es renta la fracció passant pel tamís 10 mm, sobre tamís 0,08 mm. La solució passant es deixa decantar durant 24 hores i la retinguda s'asseca al forn a 60 º durant 24 h .

Un cop decantada la solució menor de 0,08 mm es retira l'aigua sobrant i s'asseca al forn durant 24 ha 60 º. La fracció 0,08-10 mm seca es pesa i es realitza granulometria en sec amb els tamisos de 8 mm a 0,08 mm, obtenint percentatge retingut en cada tamís. Es calcula el percentatge de mostra que passa per cada tamís .

                                  abans                                           passades 24 hores

Els resultats es representen en una taula semi-logarítmica, amb el diàmetre de les partícules a escala logarítmica en l'eix de les X i el percentatge que passa en l'eix de les Y.

Es comparen els resultats amb les corbes de Fuller i Bolumey utilitzades per dosificació de formigó .

Volem agrair a la UDL les facillitats i la bona acollida rebuda i especialment a Josep Ramon Castro, Lídia Rincón, Josep Gasià i Eduard Gregorio que recolzen i ens ajuden amb el nostre projecte.
http://www.eps.udl.cat/

Aquí us deixo l'enllaç del grup d'investigació i recerca Grea, que te com a un dels principals objectius es contribuir a l’augment de la competitivitat de les empreses, per mitjà de la col·laboració en el desenvolupament de nous productes i amb serveis d’assessorament tecnològic. 

http://www.grea.udl.cat/