PROJECTE BioBui(L)t

BioBui(L)t és un projecte d' autoconstrucció d'un espai autogestionat situat al C/Montalegre 4. Barcelona (davant del MACBA)

Fetdeterra participa dins el projecte en la construcció del mur tapial en col.laboració amb la xarxa d'Ecoarquitectura, l'escola Origens i S-Low. 

La nostra aportació seran les terres que s'utilitzaran per al tapial i el disseny i construcció de l'encofrat que farà possible la seva execució, sempre pensant en que es un projecte d'autoconstrucció amb molt pocs recursos econòmics i on la ma d'obra no es professional.

cal pensar el encofrats fàcils de muntar, que pesin poc i que es pugui treballar en alçada amb seguretat.

Visitem el solar

ENVOLVENT D'UNA LLAR DE FOC AMB TÀPIA

Objectiu d'aquest projecte es millorar  les qualitats tèrmiques d’una llar de foc metàl·lica amb l’execució d’una envolvent de terra crua.

La xemeneia  està formada per un nucli que inclou la caixa de foc metàl·lica on es produeix la combustió de la llenya i una envolvent de 7 cm amb terra crua on, aprofitant la seva inèrcia tèrmica, s'acumula l'escalfor per desprès alliberar-lo de forma radiant,  suau i continuada. 
S'utilitza la tècnica de tàpia per reduir l'efecte de la retracció en el procés d'assecament i minimitzar la fissuració.

Avantatges per utilitzar i revestir la llar de foc:

Estalvi i eficiència.

Confort: calor radiant.
Practicitat i mínima supervisió: es un calor que dura en el temps.
Calidesa i flexibilitat de disseny harmònic 

Material natural 
Simplicitat i funcionament amb la mínima tecnologia

Aquí us deixem un recull fotogràfic del procés de disseny i execució de l'obra

PLÀNOLS

MUNTATGE I FABRICACIÓ DELS ENCOFRATS

EXECUCIÓ

EVOLUCIÓ I RESULTATS

TRANSPORT I COL.LOCACIÓ 

FUNCIONAMENT

TERRAM

Finalment hem consolidat un grup de treball al voltant de la terra com a material de construcció. El nom és Terram.
El passat mes d'octubre la Plataforma TERRAM va reunir-se per celebrar la primera trobada oficial en motiu de la seva fundació. Durant les jornades es van realitzar un seguit de tallers amb terra i diferents assajos de camp. 
Durant el transcurs de les jornades també es va realitzar la primera Assemblea General on es van tractar els principals temes de la fundació i consolidació del grup que van servir per establir la direcció a seguir.
Aquí podeu veure un petit recull fotogràfic de la trobada.

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.251458578341879.1073741828.251013618386375&type=1

LLOSA DE 50x50x6 DE TERRA

Aquest cop hem experimentat  amb la fabricació d’una llosa de 50x50x6 de terra sense estabilitzar de consistència tova, amb la finalitat d’obtenir material per a una possible envolvent o element de divisió i tancament d’un espai, utilitzant material natural i buscant la similitud al tabic tradicional ceràmic.

Paral·lelament al material utilitzat també ens hem proposat de fabricar-les amb unes mides no estandarditzades, com una tova de gran format,  per tal d’afavorir la rapidesa de col·locació.

Conclusions a les que hem arribat:

-És molt important el curat, canviar de posició per aconseguir un curat mes uniforme i evitar fissures per retracció.

-No estabilitzar amb palla augmenta la transmissió tèrmica.

-Estabilitzar amb palla augmenta la resistència a flexió-tracció, que és el que interessa en una llosa d’aquestes mides, ja que disminueix la retracció i així s’eviten les fissures.

Aquí podeu veure diferents usos que hem donat a la llosa, fins i tot, l’hem utilitzat com a part del mobiliari del nostre stand del Saló de la Bioconstrucció de Graus i 11a Jornadas Técnicas de arquitectura tradicional i Bioconstrucción.

IV JORNADES LOW TECH_EPSEB

Per si esteu interessats en Tecnologíes de construcció low tech a base de terra, materials reciclats,  calç o canyes aplicades a la construcció per a una arquitectura sostenible.
http://gicited.upc.edu/LowTech2013_triptic.pdf

REHABILITACIÓ INTERIOR HABITATGE _ SISTEMA CONSTRUCTIU TRADICIONAL

El projecte és la rehabilitació de la planta primera d’una edificació de l’any 1939 construïda amb el sistema tradicional. Allí ens trobem amb tota la distribució feta de tabics ceràmics que delimiten espais sense ús.

La finalitat de la rehabilitació és convertir la primera planta en un espai habitable, amb la introducció de les peces de servei, com la cuina i els banys i l’adequació de les insta.lacions elèctriques, d’aigua i sanejament.

Hem respectat totes les divisions existents per tal de minimitzar els costos de la intervenció i hem consolidat l’estructura de bigues de fusta i el paviment ceràmic, hem recuperat les fusteries originals i alguns dels mobles.

Per diferenciar la part existent de la nova intervenció, tot el mobiliari nou és de color blanc ressaltant així els material existents com la fusta de les fusteries o el paviment ceràmic recuperat.

GRANULOMETRIA

Dins dels assajos i proves que vàrem explicar en el taller, hi havia la confecció d'una granulometria de la terra que posteriorment utilitzaríem per a la part pràctica del taller.

El mètode de determinació granulomètric consisteix en garbellar una mostra determinada mitjançant tamisos de llum coneguda. La prova també fou una demostració de com realitzar un bon assaig amb pocs mitjans, de manera que es confeccionaren els garbells reutilitzant garrafes de diferents mides. 

Degut a la impossibilitat de garbellar mides inferiors a 1 mm es realitza un assaig sedimentomètric amb l'ajut de pots de vidre on es dissol la mostra amb aigua i s'estudia la precipitació de les diferents fraccions granul·lomètriques, per tal de tenir una idea aproximada del contigut d'argila, llims i arena fina de la mostra.

Tenint en compte el pes total i els pesos retinguts , es procedeix a realitzar la corba granulomètrica. Aquesta es realitza a partir del percentatge de mostra que passa per cada garbell i els percentatges extrets de l'assaig sedimentomètric.  

La corba obtinguda es compara amb les corbes de Fuller i Bolumey modificades per a terres.

En el nostre cas es va conclore que era necessari incorporar graves de mida 5-10 mm per tal d'ajustar la corba.