TERRAM

Finalment hem consolidat un grup de treball al voltant de la terra com a material de construcció. El nom és Terram.
El passat mes d'octubre la Plataforma TERRAM va reunir-se per celebrar la primera trobada oficial en motiu de la seva fundació. Durant les jornades es van realitzar un seguit de tallers amb terra i diferents assajos de camp. 
Durant el transcurs de les jornades també es va realitzar la primera Assemblea General on es van tractar els principals temes de la fundació i consolidació del grup que van servir per establir la direcció a seguir.
Aquí podeu veure un petit recull fotogràfic de la trobada.

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.251458578341879.1073741828.251013618386375&type=1

LLOSA DE 50x50x6 DE TERRA

Aquest cop hem experimentat  amb la fabricació d’una llosa de 50x50x6 de terra sense estabilitzar de consistència tova, amb la finalitat d’obtenir material per a una possible envolvent o element de divisió i tancament d’un espai, utilitzant material natural i buscant la similitud al tabic tradicional ceràmic.

Paral·lelament al material utilitzat també ens hem proposat de fabricar-les amb unes mides no estandarditzades, com una tova de gran format,  per tal d’afavorir la rapidesa de col·locació.

Conclusions a les que hem arribat:

-És molt important el curat, canviar de posició per aconseguir un curat mes uniforme i evitar fissures per retracció.

-No estabilitzar amb palla augmenta la transmissió tèrmica.

-Estabilitzar amb palla augmenta la resistència a flexió-tracció, que és el que interessa en una llosa d’aquestes mides, ja que disminueix la retracció i així s’eviten les fissures.

Aquí podeu veure diferents usos que hem donat a la llosa, fins i tot, l’hem utilitzat com a part del mobiliari del nostre stand del Saló de la Bioconstrucció de Graus i 11a Jornadas Técnicas de arquitectura tradicional i Bioconstrucción.

IV JORNADES LOW TECH_EPSEB

Per si esteu interessats en Tecnologíes de construcció low tech a base de terra, materials reciclats,  calç o canyes aplicades a la construcció per a una arquitectura sostenible.
http://gicited.upc.edu/LowTech2013_triptic.pdf

REHABILITACIÓ INTERIOR HABITATGE _ SISTEMA CONSTRUCTIU TRADICIONAL

El projecte és la rehabilitació de la planta primera d’una edificació de l’any 1939 construïda amb el sistema tradicional. Allí ens trobem amb tota la distribució feta de tabics ceràmics que delimiten espais sense ús.

La finalitat de la rehabilitació és convertir la primera planta en un espai habitable, amb la introducció de les peces de servei, com la cuina i els banys i l’adequació de les insta.lacions elèctriques, d’aigua i sanejament.

Hem respectat totes les divisions existents per tal de minimitzar els costos de la intervenció i hem consolidat l’estructura de bigues de fusta i el paviment ceràmic, hem recuperat les fusteries originals i alguns dels mobles.

Per diferenciar la part existent de la nova intervenció, tot el mobiliari nou és de color blanc ressaltant així els material existents com la fusta de les fusteries o el paviment ceràmic recuperat.

GRANULOMETRIA

Dins dels assajos i proves que vàrem explicar en el taller, hi havia la confecció d'una granulometria de la terra que posteriorment utilitzaríem per a la part pràctica del taller.

El mètode de determinació granulomètric consisteix en garbellar una mostra determinada mitjançant tamisos de llum coneguda. La prova també fou una demostració de com realitzar un bon assaig amb pocs mitjans, de manera que es confeccionaren els garbells reutilitzant garrafes de diferents mides. 

Degut a la impossibilitat de garbellar mides inferiors a 1 mm es realitza un assaig sedimentomètric amb l'ajut de pots de vidre on es dissol la mostra amb aigua i s'estudia la precipitació de les diferents fraccions granul·lomètriques, per tal de tenir una idea aproximada del contigut d'argila, llims i arena fina de la mostra.

Tenint en compte el pes total i els pesos retinguts , es procedeix a realitzar la corba granulomètrica. Aquesta es realitza a partir del percentatge de mostra que passa per cada garbell i els percentatges extrets de l'assaig sedimentomètric.  

La corba obtinguda es compara amb les corbes de Fuller i Bolumey modificades per a terres.

En el nostre cas es va conclore que era necessari incorporar graves de mida 5-10 mm per tal d'ajustar la corba.